El Tribunal Suprem en recent sentència ha declarat nul l’acord comunitari que va establir l’obligació de la propietària del local comercial de participar en les despeses originades per les obres de supressió de barreres arquitectòniques a l’escala i l’ascensor, ja existent, en base a l’exempció estatutària.
1. Antecedents:
a. Els estatuts de la comunitat de propietaris:
Els estatuts de la comunitat de propietaris estableixen de forma expressa que els locals de la planta baixa no tenen participació en l’escala ni a l’ascensor i estableixen que estan exempts de les despeses de conservació, reparació i reconstrucció de dits elements.
b. Petició de la propietària del local comercial:
La propietària del local comercial de la planta baixa de l’edifici de la comunitat de propietaris va sol·licitar que se l’eximís de contribuir al pagament de les obres a realitzar a l’escala i a l’ascensor per a l’eliminació de barreres arquitectòniques, i va impugnar l’acord adoptat per la junta de propietaris que establia la seva obligació de participar en les despeses.
c. Les sentències d’instància:
Van desestimar l’acció de nul·litat de l’acord comunitari exercitada per la propietària del local.
2. Sentència del Tribunal Suprem:
a. Estima la petició de la propietària:
El TS en la seva sentència de 17 de novembre de 2016 ha estimat la petició de la propietària del local comercial i declara que no té obligació de pagar cap despesa per les obres a realitzar a l’escala i a l’ ascensor, i acorda la nul·litat de l’acord que n’establia l’obligació de participar-hi.
b. S’han de respectar les exempcions previstes en els estatuts:
Raona el Tribunal Suprem la possibilitat d’actualitzar les edificacions amb l’ incorporació de nous serveis i instal·lacions per a facilitar l’accessibilitat i mobilitat dels habitants de l’immoble. Tanmateix, la necessitat dels propietaris dels habitatges de fer arribar l’ascensor fins la planta baixa per eliminar els esglaons de l’escala d’accés a la porta d’entrada de l’edifici, amb la finalitat d’eliminar barreres arquitectòniques, no és un dret comunitari il·limitat, sinó que ha de contemplar las exempcions previstes als estatuts i cal respectar-les.
c. L’ascensor d’aquesta comunitat és un element que ja existeix; no és de nova implantació:
Aquestes exempcions de despeses dels locals comercials que s’inclouen en el text dels estatuts, pel no ús del servei comprenen tant les ordinàries com les extraordinàries, és a dir, tant les referides a la conservació i funcionament de l’ascensor, com les necessàries per a la reforma o substitució d’aquest o de les escales que ja existeixen i que simplement s’ajusten a una nova necessitat.