Pot constituir una activitat molesta i la comunitat pot exercir accions per aconseguir el cessament de tinença de gossos en un dels pisos de la comunitat.

1. Antecedents:

Una copropietària tenia un grup de cinc gossos en el seu pis. Provocant sorolls, brutícia i males olors.

La Audiència Provincial de Cantàbria ha estimat la demanda de la comunitat per a que la copropietària cessi en tal activitat.

2. Què diu la sentència del Tribunal de Cantàbria:

2.1. No es poden realitzar activitats molestes, insalubres, nocives, perilloses o il.licites:

Entén el Tribunal que el propietari d’un pis no hi pot realitzar, ni a la resta de l’immoble, activitats que siguin molestes, insalubres, nocives, perilloses o il.licites.

2.2. Tenir 5 gossos en un pis, és una molèstia notòria i ostensible:

La tinença d’un grup de ni més ni menys que cinc gossos en un pis, encara que siguin petits, constitueix una molèstia notòria i ostensible.

2.3. No és un simple trastorn que s’hagi de suportar:

No és un simple trastorn que els demés copropietaris i veïns vinguin obligats a suportar. No s’ha demostrat que la utilització de collars anti-bordadors o la cura que la demandada dedica a aquests animals redueixi els nivells d’incomoditat dels copropietaris de l’edifici.

2.4. És suficient que sigui desagradable; no és necessari que sigui insofrible o intolerable:

El comportament molest i incòmode només cal que sigui desagradable per a qualsevol que habiti a l’immoble o hi tingui que romandre, sense que sigui necessari que sigui insofrible o intolerable, però que suposi una afectació d’entitat a la pacífica convivència.

2.5. Recolze constitucional:

Per altra part, el Tribunal de Cantabria cita la Sentència del Tribunal Constitucional núm. 302/1993 en la que s’estableix que:

a) la sanció de privació d’ús de l’habitatge en supòsits d’activitats no permeses, danyoses, immorals, perilloses, incòmodes o insalubres, no és incompatible amb el dret de propietat de l’art. 33 de la Constitució.

b) que l’esmentada sanció és la mesura mitjançant la qual se sanciona civilment l’incompliment d’una obligació legal o estatutària de no fer i per la qual es compel.leix a l’agressor a fi de que no reiteri en lo successiu les pràctiques prohibides per la normativa de la llei de comunitats de propietaris

Cita també una altra sentència del Tribunal Constitucional, la núm. 26/1999, en la que es va declarar que s’han de considerar dintre de les activitats molestes no solament les immissions intolerables, sinó tota activitat que, per la seva transcendència, pugui excedir de lo socialment admissible, entenent per tal el mínim respecte a la convivència dels ocupants de l’immoble.


És una informació elaborada pels Serveis Jurídics i el Departament de Gestió de Comunitats de Propietaris de la Cambra de la Propietat Urbana de Reus.


Si t’interessa, pots consultar el text íntegre de la Sentència de l’Audiència Provincial de Cantàbria de 18 d’octubre de 2018, clicant aquí.


Font: Consejo General del Poder Judicial. Sentència núm. 561/2018, de 18 d’ octubre de 2018, Audiència Provincial de Cantàbria, Secció 2a. Ponent: ARIAS BERRIOATEGORTUA,  Bruno.

Ús de cookies

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostrapolítica de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies