Anul.lada una autorització judicial basada en una presumpció.


El Tribunal Suprem ha anul.lat un Auto judicial que va autoritzar a Hisenda a entrar a l’empresa basant-se en què havia tributat per sota de la mitjana del sector, fet que induïa a pensar que podia haver estat ocultant vendes efectives.


El pressentiment, no és suficient:

El Tribunal afirma que el pressentiment (la corazonada) de l’ Administració de què, per tributar un contribuent per sota de la mitjana del sector, és una dada que per ella mateixa no és suficient per concloure que s’està incorrent en frau fiscal, ni menys encara que pugui justificar l’entrada en el domicili per acarar dades que recolzin la sospita o la desmenteixin.


El per si de cas, no és motiu suficient:

El propòsit prospectiu o indeterminat, per si de cas, no justifica l’entrada en el domicili.


S’han de complir uns requisits:

1. L’autorització d’entrada en el domicili ha d’estar connectada amb l’existència d’un procediment inspector ja obert i l’inici del qual s’hagi notificat al inspeccionat.

2. Per altra part, en la sol.licitud de l’ Administració per entrar en el domicili i en el auto judicial que l’autoritzi han de figurar una sèrie de requisits.

a) la finalitat de l’entrada, amb expressió de l’actuació inspectora que se ha de dur a terme,

b) la justificació i prova de la seva necessitat, de què és absolutament indispensable o imprescindible, l’únic mitjà possible per aconseguir la finalitat perquè  existeixen concrets, precisos i objectius indicis de defraudació tributària,

c) amb explicació de quin és el presumpte il.lícit i quins són els concrets indicis que permetin conèixer la seva gravetat, serietat i entitat, avançant la quantia del frau o el deute tributari eludit,

d) explicant el perquè aquest registre domiciliari és instrument únic i eficaç per a la seva constatació,

e) que han estat o podrien ser infructuosos altres possibles mitjans o mesures alternatives menys gravoses.


És una informació elaborada pels Serveis Jurídics i el Departament Fiscal de la Cambra de la Propietat Urbana de Reus.

Pots clicar aquí per veure el comunicat del Consejo General del Poder Judicial al respecte, i també el contingut íntegre de la Sentència de 1 d’octubre de 2020 del Tribunal Suprem.  


Font: Consejo General del Poder Judicial, Comunicat de 7 d’octubre de 2020, i Tribunal Suprem, Sala del Contenciós-Administratiu, Secció 2a, Sentència Núm. 1231/2020, de 1 d’octubre de 2020, Ponent: NAVARRO SANCHÍS, Francisco José.
Fotografia: jandresg01. Wdsk.

Ús de cookies

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostrapolítica de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies