Anul.lada una autorització judicial basada en una presumpció.
El Tribunal Suprem ha anul.lat un Auto judicial que va autoritzar a Hisenda a entrar a l’empresa basant-se en què havia tributat per sota de la mitjana del sector, fet que induïa a pensar que podia haver estat ocultant vendes efectives.
El pressentiment, no és suficient:
El Tribunal afirma que el pressentiment (la corazonada) de l’ Administració de què, per tributar un contribuent per sota de la mitjana del sector, és una dada que per ella mateixa no és suficient per concloure que s’està incorrent en frau fiscal, ni menys encara que pugui justificar l’entrada en el domicili per acarar dades que recolzin la sospita o la desmenteixin.
El per si de cas, no és motiu suficient:
El propòsit prospectiu o indeterminat, per si de cas, no justifica l’entrada en el domicili.
S’han de complir uns requisits:
1. L’autorització d’entrada en el domicili ha d’estar connectada amb l’existència d’un procediment inspector ja obert i l’inici del qual s’hagi notificat al inspeccionat.
2. Per altra part, en la sol.licitud de l’ Administració per entrar en el domicili i en el auto judicial que l’autoritzi han de figurar una sèrie de requisits.
a) la finalitat de l’entrada, amb expressió de l’actuació inspectora que se ha de dur a terme,
b) la justificació i prova de la seva necessitat, de què és absolutament indispensable o imprescindible, l’únic mitjà possible per aconseguir la finalitat perquè existeixen concrets, precisos i objectius indicis de defraudació tributària,
c) amb explicació de quin és el presumpte il.lícit i quins són els concrets indicis que permetin conèixer la seva gravetat, serietat i entitat, avançant la quantia del frau o el deute tributari eludit,
d) explicant el perquè aquest registre domiciliari és instrument únic i eficaç per a la seva constatació,
e) que han estat o podrien ser infructuosos altres possibles mitjans o mesures alternatives menys gravoses.