Encara que s’abonin determinades despeses, però no en concepte de renda, no existeix arrendament i és procedent el desnonament per precari. El Tribunal Suprem, en recent sentència, ratifica la doctrina jurisprudencial continguda en sentència de 29 de juny de 2012: sense renda no existeix arrendament i la possessió queda injustificada.
1. Antecedents
a. Desnonament per precari:
El propietari del pis va interposar demanda de desnonament per precari contra la persona que ocupava l’habitatge. Aquesta persona era la filla de la última inquilina per subrogació en el contracte que es va signar al seu dia pel seu marit.
b. Traspàs de la última inquilina:
La última inquilina va traspassar l’any 2004 i la filla (l’actual demandada), va continuar residint al pis, i pagava determinades despeses de comunitat de l’escala.
c. Jutjat de Primera Instancia:
El Jutjat de 1ª Instància va estimar la demanda de desnonament per precari.
d. Sentència de l’Audiència Provincial:
L’Audiència Provincial va revocar la sentència de primera instància, interpretant que va existir inactivitat per part del propietari, doncs la demandada va estar residint en el pis durant 10 anys sense pagar renda.
2. Sentència del Tribunal Suprem:
El Tribunal Suprem, en recent Sentència de 26 d’octubre de 2017, estima que si no es paga renda, no existeix arrendament sinó precari, i es remet a la doctrina jurisprudencial assenyalada en la seva anterior sentència de 29 de juny de 2012: Declarem com doctrina jurisprudencial que la possessió d’un bé immoble a títol d’arrendament exigeix la prova per part del posseïdor de què existeixi una renda com a preu de l’arrendament, sense que aquest pugui quedar justificat per la simple acreditació de què s’han produït pagaments, quan s’ignora la seva finalitat i periodicitat.