L’activitat és molesta per a la comunitat de propietaris. La presència constant dels animals i els excrements arriben a la insalubritat.


A la propietària de l’habitatge se li ha privat l’ús i gaudi del pis (Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona, de 3 d’octubre de 2019).


També se la condemna a cessar en la seva conducta de seguir donant de menjar i beure als coloms, ja sigui des de l’ampit de la finestra com en les proximitats de la porteria de la finca; al pagament d’una indemnització i al pagament de les costes del judici.


Fonaments jurídics:

1. La sentència es basa en els articles 553-40 i 553-47 del Codi civil de Catalunya:

L’acció que exercita la Comunitat de propietaris se sustenta en el règim de prohibicions i restriccions d’ús dels elements privatius i comuns que es conté a l’art. 553-40 del Codi civil de Catalunya.

Com consta a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 28 d’abril de 2014, aquest article “respon a un principi fonamental en tota Comunitat: que el benefici propi no es pot traduir en perjudici aliè, o com s’indica a la sentència del TSJC 17/2012, de 20 de febrer, a la necessitat de què les activitats que s’emprenguin en els elements privatius pels seus propietaris es desenvolupin dins els límits de la normalitat de l’ús i tolerabilitat per a la resta de veïns, ateses les condicions de lloc i la naturalesa dels immobles, d’acord amb les normes de la bona fe”.

El repetit art. 553-40, punt 2, disposa que, si es fan activitats contràries a la convivència o que malmetin l’immoble, el president de la Comunitat -per iniciativa pròpia o a petició d’una quarta part dels propietaris-, ha de requerir fefaentment a qui desenvolupi aquelles activitats per a què deixi de fer-les i, si la persona requerida persisteix en la seva activitat, la junta de propietaris pot interposar contra els propietaris i ocupants de l’element privatiu l’acció per a fer-la cessar, que s’ha de tramitar d’acord amb les normes del judici ordinari. I s’ha d’acompanyar el requeriment i la certificació de l’acord de la junta de propietaris.

2. L’activitat excedeix de la normalitat i tolerabilitat:

La sentència, al marge del deslluïment de l’edifici, a causa dels excrements dels coloms, considera que l’estat generat comporta una molèstia per a la resta dels veïns, que va més enllà del que es considera justificat que els veïns han de suportar en una ordenada i habitual convivència.

3. La sanció imposada (privació de l’ús del pis i indemnització) és proporcional:

L’activitat de la propietària que genera molèsties i problemes d’insalubritat a la finca i la dilatada duració en el temps de dita actuació, comporta que la sanció imposada s’estimi proporcionada valorant els interessos en conflicte, doncs si bé la privació de l’ús i gaudi de la propietat comporta un perjudici per a l’esmentada propietària, no és menys cert que l’afectació que la seva actuació provoca a tercers ha general una pertorbació greu de la convivència veïnal.

4. El burofax es vàlid:

Es constata que la comunitat de propietaris va trametre un burofax que no es va poder lliurar, constant que es va deixar avís i que la destinatària no el va retirar de l’oficina de correus.

Malgrat que no va existir una notificació efectiva, al no haver retirat la demandada el burofax de l’oficina de correus, la notificació s’ha d’entendre efectuada, en atenció al actuar obstatiu i incomplidor de la demandada referent al cessament de la seva activitat de donar de menjar i beure als coloms.

La comunicació es va enviar al domicili de la demandada, va acomplir amb els requisits per assolir amb la finalitat prevista, arribar a mans de la demandada, i si no es va arribar a fer efectiva, va ser a conseqüència de la pròpia i contumaç voluntat de la demandada que no va recollir la comunicació, per lo qual el burofax és vàlid.


És una informació elaborada pels Serveis Jurídics i el Departament de Gestió de Comunitats de Propietaris de la Cambra de la Propietat Urbana de Reus.

Si te interessa la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona, clica aquí.


Font: Consejo General del Poder Judicial. Audiència Provincial de Barcelona, Secció 19a, Sentència núm. 488/2019, de 3 d’octubre. Ponent: MARTÍNEZ LUNA, Mª del Carmen.

Ús de cookies

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostrapolítica de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies