L’anunci vulnera la normativa general sobre publicitat i, en especial, la relativa a la publicitat financera.

1. L’anunci:

L’anunci publicat en la premsa contenia tres referències essencials:

– “Hipoteca 100 x 100 sense avals. Sense estar fix”
– “Préstecs personals. Ràpids. Quasi sense papeleo”
– “Reunificació de deutes. Fins 50% d’estalvi mensual”.

2. La limitació de l’espai publicitari no és excusa:

Sens dubte, el poc espai publicitari disponible per un anunci comporta certes limitacions a l’hora de sintetitzar la informació que s’ofereix.

No obstant, la limitació de l’espai publicitari imposa a l’empresa anunciadora un clar deure de precisió sobre el que és objecte d’anunci, encara que sigui de forma esquemàtica.

3. Perquè és il·lícita aquesta publicitat?

L’anunci és il.lícit perquè:

– l’ambigüitat calculada del missatge, amb una clara inobservança del deure de precisió en les referències genèriques i indeterminades, silencia dades fonamentals dels productes i serveis oferts, i

indueix a error als destinataris, per la falta de transparència en la comunicació de les dades fonamentals necessàries per a que els clients puguin adoptar un comportament econòmic correcte.

4- Omissió d’informació:

a. Falta d’informació mínima:
El missatge publicitari omet qualsevol informació o precisió mínima tant sobre les condicions econòmiques i jurídiques dels productes i serveis oferts, com de les corresponents despeses que puguin comportar dits productes i serveis.

b. Indueix a l’error:
Així, el sentit de les expressions utilitzades a l’anunci -sense cap referència a l’activitat de simple intermediació financera de l’anunciant-, indueix a pensar que es tracta d’una entitat bancària que presta directament els productes i serveis oferts; tot això en un context de clara facilitat i automatisme: «sense avals», «sense estar fix», «ràpids» i «quasi sense papeleo».

c. Falta informació del TAE i de les despeses:
S’infringeixen, a més, les exigències d’informació sobre la taxa anual equivalent (TAE) en les ofertes de préstec hipotecari, així com de les despeses relacionades amb l’agrupació de distints crèdits en un de sol.


Així ho ha dictaminat el Tribunal Suprem en una recent sentència del proppassat 19 de juny.


És una informació elaborada pels Serveis Jurídics de la Cambra de la Propietat Urbana de Reus.

Si t’interessa, pots llegir la sentència completa del Tribunal Suprem de 19 de juny de 2018, clicant aquí.


Font: Consejo General del Poder Judicial. Tribunal Suprem. Sala de lo Civil, Secció 1ª. Ponent: ORDUÑA MORENO, Francisco Javier.

Ús de cookies

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostrapolítica de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies